Què és el blau?

El blau és el color més essencial de l'univers. El blau representa tant el cel com el mar i s'associa amb espais oberts, llibertat, intuïció, imaginació, inspiració i sensibilitat. El blau no té cap dimensió: està més enllà de les dimensions de les quals participen altres colors.

Hi ha un color blau especial que ha inspirat una sèrie de dissenyadors, artistes, pintors i poetes, i ha estat propietari i percebut com a exclusiu durant dècades: és a dir, l'International Klein Blue (IKB).

Qui és Klein?

Tal com indica el nom del color, Klein Blue va ser creat per Yves Klein, un reconegut artista francès i una figura important de l'art europeu de la postguerra. Va ser un membre destacat del moviment artístic francès del Nouveau réalisme fundat l'any 1960 pel crític d'art Pierre Restany. Klein va ser un pioner en el desenvolupament de l'art escènic i és vist com una inspiració i un precursor de l'art minimal, així com de l'art pop.

No obstant això, el mateix Klein no va rebre cap formació formal en la seva joventut, fins i tot la seva primera vocació va ser ser judoka. Va ser només quan va tornar a París, l'any 1954, que es va dedicar plenament a l'art, iniciant la seva "aventura al monocrom".

La història darrere de Klein Blue

Per a Klein, el monocrom era l'única forma de pintura que es permetia fer visible l'absolut; també era l'única manera d'alliberar el color de la presó que és la línia. Klein creia que el color no només era una eina, sinó també el color en si i el món espiritual que simbolitzava. El monocrom va ser el nucli de la creació de Klein, aconseguint presentar el concepte abstracte d'una manera abstracta i deixar que els ulls dels espectadors se centren en el color mateix.

Abans de crear el seu famós to blau, se sabia que Klein utilitzava multitud de colors en la seva obra. En una exposició individual de 1956 a París titulada Yves: Propositions Monochromes, l'artista va estrenar monocroms amb tres colors: rosa, blau i daurat. Va connectar aquests colors amb el concepte cristià de la Santíssima Trinitat, dient: "El foc és blau, daurat i rosa, les bases de les meves pintures monocromes. El veig com un principi universal per a l'explicació del món". El públic va expressar la seva decepció amb el treball de Klein, i ell al seu torn va decidir dedicar-se directament al treball monocromàtic centrant-se en una ombra: el blau.

La història d'amor de Klein amb el blau es va originar en els seus primers viatges a Itàlia, on va experimentar el ric blau mostrat als frescos de les parets de la basílica de Sant Francesc. Per a ell, el blau era el color més especial: Klein va adoptar aquesta tonalitat com a mitjà per evocar la immaterialitat i la il·limitació de la seva particular visió utòpica del món. "Essencial, potencial, espacial, incommensurable, vital, estàtic, dinàmic, absolut, pneumàtic, pur, prestigiós, meravellós, esfereïdor, inestable, exacte, sensible, immaterial", així va descriure l'artista el seu blau. Es registra que el març de 1959, Klein va citar el filòsof francès Gaston Bachelard a la cerimònia d'obertura de l'exposició Vision in Motion-Motion in Vision "Primer no hi ha res, després hi ha un no-res profund, després hi ha una profunditat blava".

De fet, ja l'any 1956, mentre estava de vacances a Niça, va experimentar amb un aglutinant de polímer per preservar la luminescència i la textura en pols del pigment ultramar cru però inestable. Quatre anys més tard, amb l'ajuda del proveïdor d'art i químic parisenc Edouard Adam, Klein va desenvolupar l'ombra i va registrar (però mai va patentar) la fórmula de pintura amb el nom International Klein Blue (IKB).

Obres com Blue Earth, Blue Sponge Relief, The Buffalo, Table Blue Klein i Blue Venus personifiquen l'enfocament artístic de Klein.

Ara, aquest to de blau intens i viu encara guanya una apreciació que supera amb escreix els que tracten amb qualsevol altre color i s'ha utilitzat en molts productes quotidians com ara roba, ampolles o adorns. GiNT també té els seus contenidors Klein Bluewater.